TEMA 4: Informació a Internet

La recerca de webs que he dut a terme ha sigut prou productiva. Primer he estat clicant en els diferents enllaços proposats i navegant per diversos llocs fins que he arribat a un par de pàgines que m'han convençut i que complien amb els requisits establerts. Així, en el meu treball he inclòs el blog d'Artur Parcerisa-Aran, que escrivia sobre temes d'actualitat relacionats amb l'educació i la societat en general, una web sobre llengües, Lingua Món, que m'ha interessat per la seua dedicació a l'origen de diverses llengües i com hem arribat a un món tan ric des del punt de vista lingüístic, i per últim la web ARC (Aplicació de Recursos al Currículum), que ha sigut la que més m'ha interessat, ja que aquesta web podria utilitzar-la perfectament en qualsevol moment del meu futur laboral com a professora d'anglés.
En línies generals, l'activitat plantejada per aquest tema m'ha servit per descobrir pàgines en català relacionades amb la meua formació que no coneixia, i espere que els meus companys també hajen pogut trobar espais web d'utilitat.
Com a suggerència, crec que estaria molt bé dedicar un tema a ensenyar com utilitzar portals web educatius com a professors (és a dir, accedir-hi, dissenyar-hi activitats, fer-hi propostes docents, etc.), perquè estic segura que molts dels alumnes d'aquest curs estem decidits a fer ús de les TIC quan siguem professors.

TEMA 3: Comunicació a Internet

Aprendre els continguts d'aquest tema m'ha servit per a reflexionar sobre els advantatges i inconvenients que podem trobar quan fem ús de les xarxes socials i de l'internet en general. Molts d'aquests punts positius i negatius ja els havia aprés per experiència personal (per sort o per desgràcia), tot i que no sóc una usuària molt activa en aquest món virtual. Però, en tot cas, pense que ha sigut interessant llegir sobre el tema des d'una perspectiva més completa i objectiva, i després, comparant experiències amb la resta de companys mitjaçant la lectura de les seues aportacions al fòrum, m'he adonat que la majoria de nosaltre sóm conscients sobre els perills de les xarxes socials, i de com deuríem fer ús d'elles a l'aula per ensenyar als nostres alumnes a utilitzar-les de manera responsable i segura.

He estat investigant algunes xarxes que no coneixia, com és el cas d'Edmodo. Aquesta és una xarxa orientada a l'educació, de manera que serveix com a vincle comunicatiu i interactiu entre professors i alumnat. Serveix per a tot tipus de matèries, així que no està restringida a una única àrea curricular, i permet fer activitats individuals i en grup, debats, lliçons i lectures complementàries. L'únic inconvenient és que cal registrar-se per accedir-hi, per la qual cosa solament els seus usuaris coneixeran els advantatges educatius que ofereix.

Com a proposta d'activitat educativa incorporant les xarxes socials, se m'acudeix que podriem utilitzar Instagram (perquè probablement tots els adolescents hi tenen un compte i hi són usuaris actius) per treballar l'escriptura creativa a partir d'una fotografia d'un company. En el meu cas, això seria aplicat a la classe de llengua anglesa, de manera que la tasca podria consistir en sel.leccionar una fotografia inspiradora de l'Instagram d'un company i aprofitar-la per escriure un text en anglés on quede reflectit això que els suggereix la fotografia. I, després, potser seria bona idea fer presentacions breus on els alumnes tinguen l'oportunitat d'exposar la fotografia juntament amb el seu text creatiu.

Per fer una reflexió final sobre el tema de la tecnologia mòbil aplicada a l'aula, pense que en molts centres educatius estan partint d'un enfocament incorrecte: es prohibeixen els dispositius mòbils perquè, molt freqüentment, és un element que distrau als alumnes. Malgrat això, pense que aquest tema és comparable al tema de l'educació sexual: més que evitar adreçar aquesta problemàtica, és més recomanable donar xerrades informatives on els més joves aprenguen sobre sexe, sobre com estar segurs i prendre les decisions correctes per a no tindre que lamentar conseqüències negatives futures. De la mateixa manera, caldria ensenyar als alumnes a utilitzar aquestes noves eines d'una forma adequada, i aprofitar-les per ampliar els seus horitzons, sempre amb la màxima precaució i possant l'accent en els perills que poden implicar aquestes pràctiques i com protegir-nos. Així, crec que podríem aconseguir que els xiquets i adolescents aprenguèren a utilitzar els seus dispositius mòbils amb cap, de forma responsable i conscient, que és, en definitiva, la mesura més eficient a l'hora de prevenir possibles "desgràcies virtuals".